9 de Diciembre, 2009

Oscar Wilde. Xantatge i Poder.

Por JesRICART - 9 de Diciembre, 2009, 18:09, Categoría: Escénica

 

Xantatge i Poder.

Josep Maria Mestres, a la direcció de Un marit ideal de Oscar Wilde, porta a escena una història de poder i contra poder personal en la que cada personatge queda perfectament caracteritzat i diferenciat i on el valor de la veritat ho és no tant perquè sigui reconeguda com perquè acabi sent gestionada de la millor manera però no a conveniència de totes les parts. El director opina que l' eix central de l' obra giravolta en torn al món de la política i de la corrupció. És un ensarronament de l 'argument que no deixa anar tan senzillament el joc de poders i contrapoders personals on la figura del xantatge i també la del contraxantatge explica tot el misteri.

A un home de càrrec important amb presencia parlamentaria i referencialitat política considerable en el país li és trencada la seva pau domèstica per la irrupció d' una antiga coneguda i companya d' escola de la seva esposa dient-li que te en les seves manes cert document autògraf fet i signat pel polític segons el qual va vendre documentació confidencial per escalar en la seva carrera. De coneixe' s l'existència d' aquest text la seva reputació se n' aniria a orris. La xantatgista no té cap mena d' escrúpols en fer la seva exposició i donar un plaç breu perquè el parlamentari faci una intervenció a favor de la empresa petroliera a la que representa aquella i que se sap que es inconvenient per l'economia del país i la natura. A la xantatgista no se la tracta de tal ni en aquesta primera intervenció ni en cap altra de la resta de la trama. Fa ser vir la seva prepotència i seducció, la se va habilitat per imposar la seva força directiva, el seu absolutament desvergonyit cinisme.

Ja hi havia precedents de com era. L' esposa del polític la recordava així de molt temps enrere. Es un cas patètic d' algú que no evoluciona ni canvia ni vol fer-ho, d' algú empassat en el vòmit de la seva pròpia cobdícia. Ja es prou rica però vol més poder. La definició del significat d'aquest es evocada com un plaer.

Per la seva banda l' esposa del polític el té per un caudal de virtuts. D' enterar-se que el seu home no és el que pensa que es tot se n' aniria a orris. El polític es queda sota l' amenaça de la xantatgista i accepta contra la seva ètica fer el que li demani a canvi d' esborrar el seu passat en el que va tenir un comportament no ètic. Es qui té la tessitura pitjor: tenir que sostenir un futur tapant permanentment la mateixa mentira del seu passat. El millor amic del marit li recull la confidència. Es qui fa el par de noctàmbul, festiu i fluix en responsabilitats, amb un pare que li insisteix en que es casi d' una vegada i que el menysprea tractant-lo de senyoret. Es també el rol de qui s' ho mira tot des de la displicència estant pel damunt dels conflictes dels demés. Aquest amic és la clau del desenllaç de tot plegat al descobrir-li a la xantatgista -a una altra època promesa seva- que havia estat lladre d' un braçalet de diamants, detall que la casualitat li fa descobrir. La una li dona la carta autògrafa a l' altre a canvi de que aquest suspengui la seva amenaça de denunciar-la. L' amic es també qui li fa reconsiderar a l' esposa la seva rigidesa recordant-li que sense molta compassió res hauria rutllat. L' esposa convenç al marit perquè no claudiqui a la seva idea i que el seu discurs parlamentari sigui en contra de la instal·lació de la companyia petroliera, d' acord amb els informes de la comissió que ja ha estudiat la seva falta de viabilitat. Rere el discurs , declarat el més eloqüent de l' època, l' home sap que es qüestió d' hores que el seu destí sigui segellat per sempre. S' ha desdit de cedir al xantatge pressionat per la seva esposa, però li retrau a aquesta posar l 'estabilitat dels dos a la corda fluixa.

La destrucció de la lletra comprometedora el neteja davant possibles perills. L' anàlisi de la veritat concreta de la que se n' avergonya (haver vengut informació confidencial d una manera fraudulenta) no es fa. Tothom suposa que això està mal fet. La confidencialitat és un intocable, un valor tòpic que s' estalvia tota revisió. Ni el mateix xantatjat té el mínim argument a favor del que va fer, tot el que encerta a dir es que va ser un pecat de jovenesa. L' amic rialler dipositari de tot el que passa i força ferm davant els encants posats al servei de la seducció perversa de la xantatgista li aplica el mateix recurs del que ella no té cap mena d' inconvenient ètic en fer-lo. Només la por al veure en perill el seu benestar es dona per perduda però roba el mòbil (estri adaptat a les noves versions teatrals de peces llunyanes) del noi per pressionar-lo per un missatge rebut de l' esposa del polític que el vol veure per que esta força afligida i el necessita. Les frases del seu missatge es poden interpretar com les d' una amant. Això queda aclarit posteriorment just quan l' amic ja s' ha compromès per casar-se amb la germana del polític, una noia d'ego inflamat per la que els homes han de girar al seu voltant. Un cop tot aclarit enlloc de retirar-se de la vida pública, el polític va a mes i és anomenat ministre. La història es continua escrivint a la rere-botiga de les aparences. Pel pare de l' amic el triomfador és el polític. L¡ amic és el qui dona la gran lliçó deixant que les veritats siguin conegudes només per qui les pugui entendre.

Totes les relacions humanes es mouen en constelogrames de poder. La cosa a pensar no es tan si el poder es o no es (penso que és inextingible i indesitjable d' extingir) com l'ús que se' n fa sense sotmetre a ningú per preparar les condicions per les realitzacions de les virtuts.


El Blog

Calendario

<<   Diciembre 2009  >>
LMMiJVSD
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog