Compartir-nos

Por JesRICART - 14 de Enero, 2010, 19:39, Categoría: POETASÒFIA

Compartir-nos.

Compartir és el verb del gran repte del mil.leni,  compartir-ho tot: des de les coses  materials als sentiments més etèrics.

Tot el que no hem fet en el passat per la pèrdua dels escenaris presencials comuns  es pot reengantxar com tercera oportunitat en els escenaris de Digitalandia.

 Quina gran declaració la que diu  t' estimo, en veu alta i per tothom o qui sap, si es una declaració discreta que només rep aquella persona que sap amb certesa que ha estat declarada només per ella. De tota manera es una frase maca trobàrte-la a l 'encendre la pantalla.

No sé si cumplir més de 50 anys és massa bona idea. a partir d' aquesta xifra, si no abans, saps que el món que deixaràs al morir serà força pitjor que el que vas heretar al nèixer. Tot i així es divertit i ben que algú et feliciti de tard edn tard, encara que viure no sigui cap mèrit, només és el resultat d' una inèrcia.

 Escriure (teclejar o fer anar un dictòfon) serà compatible amb les inquietuts mundanes durant  la resta del XXI, tot i que les lectures de consolació seran substituïdes per empastiillaments que neutralitzin les ansies de satisfacció intel.lectual. El que més pot reduir l' escriptura a la nu.llitat és la seva falta de comprensió, com que la oralitat ja passa per això i els parlants segueixen parlant. tot queda sota control. L' úncia diferència entre un nonagenari i un quasi sexuagenari son uns tres decenis de separació.

 La veritat  és tractada com un absolut quan no se la vol trobar. Pensar vol dir repensarla, per tant defugir de dogmes i escapar de conclusions inalterables. Pensar (crear, doncs) és un posicionament fresc continuament adaptat a les situacions emergents. La vida passa a ser el que vols que sigui quan l' artistifiques (ja ho fem prou, crec, pel que ens coneixem) i no sucumbeix als dictums del mercat (tant dels productes com de les tradicions). No hi compto amb un més enllà per entendre la vida. em valc de teories i criteris, anàlisi d' experiències, per entendre la que tinc i la que veig la que tenen altres essers vius, als que ja no incloc nomes els meus semblants No som una sola cosa ni habitem un sol estat, de fet no som un sol cos, ni un individu és un individu. En tant que conglomerats d' ones i d' interinfluències som moltes coses amb fonts d' informació  d 'inspiració diverses. No ho podem ser tot però sí apropar-nos conceptualment al significat de totalitat.  Aquesta és la meva tesi ¿quina és la teva?

A  les inèrcies tradicionals (efemèrides de tota mena: regalies,  fraseologia feta i altres no virtuts de la programació cerebral) és on es demostren les resistències per superar el passat.

Em replego i em recargolo en el jo-robot assimovià que m' agradaria ser enlloc de passar per amic imaginari, dipositari de només petons inalàmbrics i condemant a la intagil.libilitat. Però mes val ser una pampalluga que s' engronxa a unes pestanyes que ser reduït a la mera inexistència sense nom ni lletres.Encara que em deixis fora dels teus pecats -que els afirmes- saps que el meu cau de pirata a uns kms no gaire lluny del teu, pot acollir les teves investigacions de dona proto-poètica.

Estic aqui, a pocs segons de tu, quasi a la instantaneïtat.Estic i hi sóc encara que no em tinguis ni et tingui. El misteri de les lletres està en la tendresa que donen i que no esperen de retorn i amb interessos.

Enten-me. soc les meves lletres que com tu son fetes de vapor. No t`espero als tés de cada mati ni et propso passejar o parlar o tocar-nos, mes del que ja fem, n iquedar per res. Estic al corrent de la famosa incapacitat per l' encontre del gènere humà. No necessito les cites en tinc prou amb els encreuaments.

No cerco capfluixos (no existeix “casquivana” en català) ni havia considerat que el teu ho fora. Explica' m això; "jo soc el que tu vulguis pero no em demanis que sigui el que tu viols" en què quedem? No demano ni reclamo, exposo i observo la vida. Faig com si tot plegat foren les figures de porcellana de les vitrines de museus: es miren i no es toquen. Les meves mans ja estan ocupades en altres entrecuixos existencials.

El que tu dius parafernàlia forma part d' un conglomerat de poètica, feta amb reculls de notes i ratlles de les que no s`esnifen, que a vegades troben el ressó de mirades atentes com la teva. Per a mi son les frases que m' ha ensenyat els arbres dels boscos que parlen o de les granotes de bassals que amaguen prínceps.

El millor regal que em podries donar seria el que desestenguessis la roba que no s`acaba d' eixugar o deixant-la penjada no et condicionés per parlar-ho tot, per mirar-me o venir-me a buscar.Els teus petons de mel ja em van bé com a "tentenpies" però ja deus saber a aquestes alçades que sóc un home de terra, que necessito ser regat de quan en quan amb les mollenes de la passió d' una walkiria en ganes d' escapar-se de la seva vida de bona minyona sense pecats.

S' ha de comptar en que una part dels missatges enviats no arriben a destí i una altra part, dels que hi arriben no són decodificats.

¿Per què aquesta necessitat de desacreditar el pensament creatiu, l' únic que pot rescatar de la foscúria a l ' ésser humà? ¿De què serveix insistir en la idiòcia humana i en la pròpia -en la teva- sense optar per solucuions quela resolguin? ¿No és la més idiòcia de totes la que insisteix en ella sense proposar-li solució?

Creativitat no és igual a salvació (d' altra banda paraula messiànica i pseudoreligiosa) sinó modificació de la realitat. La intel.lectualitat i l 'art fan del panorama un millor lloc que habitar. Les figures del pensador i de l' artista (l' art pensa plasticament el que el pensament ho fa en l abstracció) es substreuen a passar per les calamitats de la majoria dels mortals. Ja hi guanyen doncs pel que fa als seus paradissos personals. La immensitat és jas una noció del pensament. Ningú s ha posat a mesurar-la ni existeixen instruments de mesura per fer-ho. La particula més petita de l' univers està relacionada amb la resta del sosptable encara que no sigui congnoscible. Apostar pel pensament és fer-ho per la descoberta de veritats tot i que té un cost de dolor. Deixar de fer-ho a canvi d' una felicitat comerciada tampoc estalvia el patiment de les mentides. Cal triar una via o un altre com opció biogràfica.

El Blog

Calendario

<<   Enero 2010    
LMMiJVSD
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog