Fins que l´amor ens separi. Companyia Mite-les, teatre auditori de Ripollet. creació col.lectiva amb textos de´Esteve Soler, direccio Silvia SanFelliu. Conversa de tres dones en el dia del casori d´una d´elles que a darrera hora li agafa pànic del compromis i se´n va a correcuita fins a la seva casa perseguida per les altres dues. Totes les coses i estris domèstics  estan embalades a punt de càrrega i son les seves caixes les que posen el decorat. Ella amb les corredisses perd una de les sabates i a proposit d´aquesta hi ha algunes trucades de telèfon. Les noies comparteixen una conversa sobre l´amor i el seu compromis en exclussiva. Resulta que els seus dubtes no són únics. El seu nuvi li deixa un missatge en el contestador telefònic expresant-li també el dubta de casar-se amb ella per estar-s´hi  per sempre. Despr´çes de tota la fil.ligrana decideix arribar a l ´hora a l´altar davant del qual es comprometerà per sempre. L´amor cojungal és un amor d´empenta i empresarial. No està exempt d´especulació i és un projecte en el que es fa una invrsió considerable: des dels recursos materials a la ilusió emocional. En l´actualitat, a diferència d´altres tempes en que la conjugalitat era elñ que la seva paraula volía dir exactament, es pot desfer un compromís de convivencia i marital si l´amor falla. Abans el matrimoni era un pacte o una imposició segons cultures i èpoques ara és mes pacte que impositiu i oscila segons la certesa que es tingui de l´altre.

L´obra té interés perquè el discurs està fet des del punt de vista femení que posa el tema en el platet de les valoracions i els dubtes. I és folclòrica pel que fa a l´emfassi simbòlic que se li posa a l´acte cerimonial de les noces amb vestit de blanc i tota la pesca.   L´amor pot ser moltes coses però portat al terreny de la convivència és un acord pràctic entre forces i sensibilitats diferents.