Fins que l´amor ens separi. Companyia Mite-les, teatre auditori de Ripollet. creació col.lectiva amb textos de´Esteve Soler, direccio Silvia SanFelliu. Conversa de tres dones en el dia del casori d´una d´elles que a darrera hora li agafa pànic del compromis i se´n va a correcuita fins a la seva casa perseguida per les altres dues. Totes les coses i estris domèstics  estan embalades a punt de càrrega i son les seves caixes les que posen el decorat. Ella amb les corredisses perd una de les sabates i a proposit d´aquesta hi ha algunes trucades de telèfon. Les noies comparteixen una conversa sobre l´amor i el seu compromis en exclussiva. Resulta que els seus dubtes no són únics. El seu nuvi li deixa un missatge en el contestador telefònic expresant-li també el dubta de casar-se amb ella per estar-s´hi  per sempre. Despr´çes de tota la fil.ligrana decideix arribar a l ´hora a l´altar davant del qual es comprometerà per sempre. L´amor cojungal és un amor d´empenta i empresarial. No està exempt d´especulació i és un projecte en el que es fa una invrsió considerable: des dels recursos materials a la ilusió emocional. En l´actualitat, a diferència d´altres tempes en que la conjugalitat era elñ que la seva paraula volía dir exactament, es pot desfer un compromís de convivencia i marital si l´amor falla. Abans el matrimoni era un pacte o una imposició segons cultures i èpoques ara és mes pacte que impositiu i oscila segons la certesa que es tingui de l´altre.

L´obra té interés perquè el discurs està fet des del punt de vista femení que posa el tema en el platet de les valoracions i els dubtes. I és folclòrica pel que fa a l´emfassi simbòlic que se li posa a l´acte cerimonial de les noces amb vestit de blanc i tota la pesca.   L´amor pot ser moltes coses però portat al terreny de la convivència és un acord pràctic entre forces i sensibilitats diferents.

 El balance final es resumido en la última escena donde nadie queda a salvo ni de la parte mexicana ni de la española. Algunos de los niños que acabaron trabajando o para españoles afincados en México fueron explotados.  El México insurgente del 1910 no resolvió cosas fundamentales del marchamo que le quedó como vieja colonia hispánica. La religión preponderaba y el encierro de los críos en un internado y el peso de las monjas chocaba con lo que habían aprendido de sus enseñanzas laicas en sus sitios de origen. Eran niños rebeldes que venían con las ideas republicanas en sus cabezas instalados en un mundo latino donde la beatería campaba a sus anchas. La obra de teatro rinde un homenaje emotivo a aquellas personas de entonces, tan maltratadas por el destino,  algunas aun vivas  actualmente.